Barcelona, 27 de mayo. El pasado viernes, en la librería Alibri de Barcelona, Desperta Ferro Ediciones continuó con la ronda de presentaciones de La guerra en Grecia y Roma, de Peter Connolly. Una obra que no merece menos, y de la que nos sentimos plenamente orgullosos como editores.
Si en el acto del Museo Arqueológico Nacional contamos con la participación del Dr. Fernando Quesada, y de Carmen Marcos, subdirectora del MAN; en esta ocasión Javier Gómez y Alberto Pérez estuvieron acompañados por el catedrático de Prehistoria de la Universitat de Barcelona, Francisco Gracia Alonso, y los promotores del interesante proyecto de arqueología experimental Via Scipionis. A todos ellos les queremos transmitir desde este espacio nuestro agradecimiento por su siempre amable colaboración.
Reproducimos, a continuación, el emotivo texto que el profesor Gracia Alonso nos ha cedido para dicha presentación. Esperamos que sus palabras por escrito os transmitan la misma emoción que nos produjo a nosotros escucharlas.
Peter William Connolly (1935-2012), va ser sens dubte un dels pioners en la recerca sobre l’armament de l’exèrcit romà i un mestre en l’àmbit de la divulgació arqueològica a partir de la restitució gràfica i la reconstrucció històrica, doncs va ser pioner en la formació dels primers grups de reenactment a la Gran Bretanya i membre de la Ermine Street Guard, sens dubte el millor grup de reconstrucció sobre el món romà. Amb tot, la transcendència de Connolly va més enllà.
Avui ens reunim aquí amb motiu de la presentació de l’edició en castellà d’una de les seves obres principals: Greece and Rome at War publicada per primer cop l’any 1981 i de la que ja s’han fet fins al moment 37 edicions en diferents llengües. Greece and Rome and War recollia i ampliava tres treballs anteriors: The Roman Army (1975), The Greeks Armies (1977) i Hannibal and the enemies of Rome (1978), sens dubte també uns èxits editorials dels que es van publicar 36, 24 i 13 edicions respectivament. I també hauríem de parlar d’altres treballs com ara Tiberius Claudius Maximus: The Legionary (1988) i Tiberius Claudius Maximus: The cavarlyman (1988) i The Roman Fort (1991), els dos primers publicats de forma conjunta per Editorial Anaya en castellà l’any 1989 amb el títol: Las legiones romanas.
Connolly va continuar treballant de forma intensiva fins als darrers anys de la seva vida publicant obres excellents com ara Ancient Greece (2001), Ancient Rome (2001) o Colosseum: Rome’s Arena of Death (2003), així com d’altres menys conegudes, con ara el llibre dedicat a les Creuades: Armies of the Crusades (1978), o els estudis que va dedicar a la figura de Jesús i als jueus, com ara: Linvig in the Time of Jesus of Nazareth (1983), que va ser reeditat reiteradament amb diversos títols fins el 1999 en que va aparèixer com The Holy Land. Un seguit de treballs aquests últims que van remoure també la forma de concebre les obres gràfiques de restitució de jaciments arqueològics i conjunts museogràfics, com es pot veure en els treballs de Jean Claude Golvin, tres dels quals: Ciudades del Mundo Antiguo (2015), Viaje por el antiguo Egipto (2016) i Palacios imperiales de la Roma antigua (2016) aquest últim en col.laboració amb Catherine Salles han estat publicats o ho seran en breu també per Desperta Ferro Ediciones. Fins i tot podríem afegir dins el terreny de les influències la sèrie de llibres divulgatius que Jacques Martin va fer sobre el món antic a partir del seu personatge de ficció Alix. Avui en dia no podem concebre una presentació didàctica sense restitucions i això és, en bona part, resultat del treball de Peter Connolly, com tampoc podem entendre la divulgació en història militar sense dibuixos explicatius, com ara els incorporats en les tres sèries de Desperta Ferro-Història Militar, tot recordant que d’altres illustradors, com el malaguanyat Dionisio Álvarez Cueto, van marcar una època i crear escola a Espanya.
Per comprendre el que va suposar la irrupció de Connolly en el camp de la illustració en història militar del món antic, només cal comparar el abans i el després del seu treball. Va estar lligat especialment a l’editorial Macdonald Education i, tot i que sembli increïble per la seva trajectòria i el gran nombre de títols publicats, mai –almenys que jo sàpiga- va treballar per l’editorial Osprey Publishing, editora de les populars sèries d’història militar Men-at-arms; Elite Forces; Warriors; Campaings o Fortress entre d’altres. Sèries sorgides a principis dels anys setanta del segle passat que encara continuen produint un gran nombre de títols a l’any, i que, han estat reiteradament publicats en castellà per editorials com Del Prado i RBA. Doncs bé, només cal comparar l’estil de les il•lustracions dels primers Osprey dedicats al món antic, com ara el núm. 46: The Roman Army from Caesar to Trajan (1974), amb text de Michael Simkins i dibuixos de Michael Youens, per veure com la irrupció dels treballs de Connolly va suposar un replantejament en el camp de la reconstrucció històrica. Osprey va decidir l’any 1984 tornar a editar el text de Simkins, però amb una nova línia artística realitzada per Ron Embleton, amb un estil d’ il•lustracions totalment renovat i adaptat al model introduït per Connolly. Sens dubte, els treballs posteriors a la primera gran etapa dels llibres de Peter Connolly marquen clarament les influències del seu estil en dibuixants tan reconeguts com ara Wayne Reynolds o Angus MacBride, traspassat el 2007 i sens dubte illustrador de referència per Osprey.
Per altra banda, m’agradaria explicar-vos la meva personal relació amb Connolly. Com el meu bon amic el prof. Fernando Quesada explica en el seu pròleg al llibre que presentem, jo també vaig conèixer Connolly en el congrés L’équipement militaire et l’armement de la République (IV-I s. av. J.C.), organitzat per Michel Feugère corresponent al 10th International Roman Military Equipment Conference celebrat a Montpellier l’any 1996, reunió en la que també era pressent el professor Luis Berrocal Rangel. Impressionant amb la seva barba i cabells blancs, Connolly intentava convèncer tothom de les bondats del seu llavors darrer projecte: una base de dades oberta a tots els investigadors on es concentressin les troballes d’objectes corresponents a l’equip militar romà descobertes arreu, projecte que no va acabar de reeixir probablement per manca de finançament, uns sistemes informàtics poc desenvolupats encara a l’època i el personalisme del seu impulsor. Però amb tot, Connolly, amb qui vam tractar de forma molt afable diversos temes i comentar, entre d’altres vicis inconfessables l’exposició de miniatures sobre l’exèrcit romà que els organitzadors del congrés van tenir l’encert de presentar en l’avantsala del centre de conferències, ja era per a mi un conegut de feia quasi bé vint anys quan vaig tenir la sort de ser-ne presentat. Una referència gens supèrflua doncs tots els bons coneixedors del món de la miniatura militar saben que, per exemple, la madrilenya Andrea Miniatures, va basar bona part dels dissenys de la seva sèrie en 54 mm sobre l’exèrcit romà en els dibuixos d’en Peter Connolly, alguns còpies directes, com ara la figura del legionari netejant la seva loriga segmentata, reproducció d’una figura del llibre Las legiones romanas editat per Anaya ja esmentat.
Com molts dels que ens trobem en aquesta sala, la publicació l’any 1981 per l’editorial Espasa-Calpe de la traducció dels tres volums dedicats als exèrcits grecs, romans i als enemics de Roma ens va permetre conèixer una nova forma d’aproximació a la guerra en el món antic, un tema que en el període de la transició democràtica era poc menys que un anatema en unes facultats molt polititzades i reticents a tot el que sonava a militarisme com a reacció a la dictadura, fins al punt que jo mateix –permeti’m la nova referència personal en el tema- vaig tenir problemes perquè m’acceptessin com a tema de treball en l’assignatura d’Història de Roma una anàlisi de la tormenta en l’exèrcit romà, en un moment en que només es podia pensar en estudiar les problemàtiques socials. I és que determinats títols pertanyents a l’escola historiogràfica soviètica van fer molt de mal, i especialment la Història de Roma d’en Kovaliov, convertit en EL manual per excellència de la matèria.
Recordo també que en unes pràctiques de laboratori el curs 1981-1982, el professor Joan Maluquer de Motes, catedràtic de Prehistòria, em va enxampar amb els llibres d’en Connolly tot just acabats de comprar, que no hi eren a la biblioteca, i de fet continuen sense ser-hi, tot i que sí els tenim al Campus de Mundet, de la qual cosa es dedueix que han tingut més interès per la seva vessant formativa que no de contingut històric. Amb tot, sí tenim un exemplar de Greece and Rome at War, però en l’edició del 1998, és a dir 17 anys després de publicar-se la primera, un prodigi de rapidesa en l’adquisició de novetats per part de la nostra Facultat. Maluquer de Motes, com deia, els va mirar i remirar i va emetre el seu judici: “¿On els ha comprat? Vull regalar-los als meus nets.” Per algú tan crític com ell, hagués estat força difícil donar una valoració més positiva. Recordo que vàrem mirar plegats, amb el desaparegut Ramon Pallarés, les recreacions dels guerrers ibèrics fets a partir de les escultures del Conjunt B d’Osuna (Sevilla) i els exvots dels santuaris del sud-est, admirant el detall i la justesa d’algunes interpretacions que, per exemple, no hi eren en el posterior volum d’Osprey dedicat als enemics de Roma a la península Ibèrica redactat per Ángel Treviño i il•lustrat per Angus MacBride i que ha donat peu a moltes interpretacions errònies sobre l’armament i el vestit ibèrics. Després vindrien altres títols de Connolly que he pogut anar reunint en les seves edicions en castellà, -alguns dels quals encara es poden trobar d’ocasió a la fira del mes de setembre al passeig de Gràcia, sigui dit això per a mitòmans i col•leccionistes- però res com el fruir d’aquelles primeres edicions obtingudes quasi bé d’amagat en el primer pis de la Llibreria Bosch on també es podien trobar els primers treballs d’Emir Bukhari sobre l’exèrcit napoleònic, però com va dir l’escriptor anglès, això és una altra història.
Presentem doncs avui la traducció de l’edició original de La Guerra en Grecia y Roma, revisada i actualitzada amb els criteris de qualitat que defineixen la producció editorial de Desperta Ferro, l’aventura de tres amics que un bon dia de no fa gaires anys es van atrevir a treure una revista sobre història militar en el món antic, que contra tot pronòstic ha reeixit fins convertir-se en una editorial cada cop més diversificada, tot i que això ja ho explicaran els editors, Alberto Pérez Rubio i Javier Gómez Valero.
Vull acabar aquesta intervenció recomanant-los molt especialment la lectura del llibre que avui presentem. Per a aquells que ja coneguin altres treballs d’en Connolly els permetrà gaudir de l’abast dels coneixements del seu autor. Per a tots aquells que s’apropin per primera vegada a la seva feina, dir-los que són afortunats: tindran el plaer de descobrir-lo.
Comentarios recientes